Es molt freqüent,
no només en esportistes, la torçada típica de turmell, i encara que aparentment
sigui una lesió de poca importància es fonamental fer una bona recuperació. El
dolor, depèn del grau de distensió, millora amb els dies, però el més important
és reinformar aquesta articulació del seu equilibri, per evitar possibles
lesions recidivants, els típics turmells que cada dos per tres es lesionen.
És molt important doncs recuperar l’estabilitat
del peu i això es fa mitjançant els exercicis de propiocepció.
Si ens fem un
esquinç de turmell hem d’observar primer el grau d’inflamació i si apareix
hematoma.
Si només esta
inflat es un esquinç de grau 1, no
hi ha hagut trencament de fibres, només una elongació dels lligaments
articulars, amb un embenat funcional (nomes ha de limitar el moviment del
mecanisme lesional) ja n’hi ha prou, i un cop disminueix el dolor fer els
exercicis de propiocepció.
Si hi ha hematoma
però podem posar el peu a terra, tenim una gran inflamació i una disminució de
la funcionalitat, parlem d’un grau 2, en
aquest cas es necessita un període curt d’immobilització, un embenat funcional
posterior i sobretot exercicis progressius de propiocepció. Aquests son els més
freqüent que es repeteixin en el temps.
Si hi ha
impossibilitat de moviment, una gran inflamació i un hematoma considerable es
un grau 3, en aquest cas pot ser que
hi hagi fins i tot implicació de estructures òssies malmeses, a part de
estructures lligamentoses. Requereixen d’un període llarg d’immobilització i
quan estan totes les estructures, òssies i lligamentoses, restablertes es
importantissim fer una recuperació progressiva de la mobilitat, força i
propiocepció del peu. Fins i tot tractament de les dues extremitats inferiors,
ja que el patró de la marxa ha variat en un període de temps llarg.
