LA IMPORTÀNCIA DE LES CERVICALS

Ja sabem que les cervicals és una zona que acostuma a molestar a una gran majoria de la població, però potser no som conscients dels problemes que poden sorgir amb un mal funcionament de les cervicals.

La columna cervical està formada per set vèrtebres, la primera vèrtebra està situada justament sota l’occipital, un os que es troba a la base del crani, el qual esta foradat per on surt la medul·la espinal, que queda protegida per tot el conjunt de vèrtebres de la columna. Els impulsos nerviosos circulen  cap al cervell per la medul·la espinal mitjançant el sistema nerviós perifèric (SNP). El SNP es un sistema complex  nerviós d’on surten les arrels nervioses espinals. Aquets nervis circulen fora del canal o medul·la espinal fins als òrgans, braços, cames, dits … por tot el cos.  Les vèrtebres cervicals es relacionen entre elles mitjançant articulacions, mantenint una distancia gràcies als discs intervertebrals,amb una musculatura y uns lligaments que permeten realitzar  el moviment. Aquestes vèrtebres són les més diminutes y mòbils de la columna,ja que la zona cervical suporta els canvis de moviment més intensos causats per al moviment del cap.

La zona cervical és l’encarregada, entre moltes altres coses, de controlar la postura, conèixer la posició de cap en relació al cos i la disociació dels ulls i cap. Després d’un moviment brusc com pot ser un accident de trànsit, aquests tres factors poden quedar alterats i s’han de restablir, si no pot provocar dolor cervical, mal de cap, alteracions sensorials i dolor radicular(adormiment d ‘alguna zona del braç).

La primera vèrtebra cervical te dos foradets per on passa l’artèria vertebral, que porta tota la irrigació dels músculs cervicals, cap i cervell, per una rotació, mal posició o compressió en aquesta zona, pot produir mals de cap per una manca d’irrigació. Això és tractable i la millora pot ser espectacular.

El moviment cervical va molt lligat al moviment de l’extremitat superior, per un problema al braç pot donar i normalment dóna, dolor cervical i passa el mateix a l’inrevés, per un dolor cervical prolongat pot aparèixer un dolor al braç, que es pot confondre amb una tendinitis d’espatlla.

Les cervicals és un tros molt petit del nostre cos però massa important per no cuidar-lo.

La incontinència urinària no es un tabú, es una patologia amb tractament.

La IU és un problema freqüent entre la població, amb un impacte sobre la qualitat de vida en els casos més greus.

La incontinència urinària (IU) es la pèrdua involuntària d’orina i causa problemes secundaris, com són problemes d’higiene i socials.

Afecta a mes de 50 milions de persones de tot el món.

Clínicament es classifiquen en: IU d’esforç, IU d’urgència, IU per una bufeta inestable, IU mixta, IU nocturna, IU per rebossament i IU total.

La IU és un símptoma que pot afectar tant a homes com a dones i a qualsevol edat, tot i que és més freqüent en dones i més freqüent en edat avançada.

En la dona va molt relacionat amb el número de fills, els tipus de parts i la menopausa. En l’home s’associa en freqüència a patologia prostàtica. Tant en homes com en dones també pot associar-se amb un deteriorament neurològic i deteriorament de la mobilitat.

La IU es una patologia infratractada degut, en part, als prejudicis del pacient i del metge a parlar d’aquest tema tant incòmode.

Normalment un pacient amb una IU lleu, no demana ajuda professional, i són aquest casos els que responen més favorablement a un tractament conservador.

Els  principals motius del perquè no es consulta al metge són: Perquè no saben que aquesta patologia té tractament, perquè creuen que no interfereix prou en la seva qualitat de vida, perquè creuen que es normal tenir pèrdues d’orina ( utilitzen materials d’incontinència que tenen una publicitat enganyosa, ja que fa creure que és normal i que amb una compresa ja està tot solucionat), o simplement per vergonya.

La IU es un problema que es pot tractar i com més aviat es comenci el tractament conservador millors resultats s’obtenen.

Esquinç de turmell

Es molt freqüent, no només en esportistes, la torçada típica de turmell, i encara que aparentment sigui una lesió de poca importància es fonamental fer una bona recuperació. El dolor, depèn del grau de distensió, millora amb els dies, però el més important és reinformar aquesta articulació del seu equilibri, per evitar possibles lesions recidivants, els típics turmells que cada dos per tres es lesionen.

És  molt important doncs recuperar l’estabilitat del peu i això es fa mitjançant els exercicis de propiocepció.

Si ens fem un esquinç de turmell hem d’observar primer el grau d’inflamació i si apareix hematoma.

Si només esta inflat es un esquinç de grau 1, no hi ha hagut trencament de fibres, només una elongació dels lligaments articulars, amb un embenat funcional (nomes ha de limitar el moviment del mecanisme lesional) ja n’hi ha prou, i un cop disminueix el dolor fer els exercicis de propiocepció.

Si hi ha hematoma però podem posar el peu a terra, tenim una gran inflamació i una disminució de la funcionalitat, parlem d’un grau 2, en aquest cas es necessita un període curt d’immobilització, un embenat funcional posterior i sobretot exercicis progressius de propiocepció. Aquests son els més freqüent que es repeteixin en el temps.

Si hi ha impossibilitat de moviment, una gran inflamació i un hematoma considerable es un grau 3, en aquest cas pot ser que hi hagi fins i tot implicació de estructures òssies malmeses, a part de estructures lligamentoses. Requereixen d’un període llarg d’immobilització i quan estan totes les estructures, òssies i lligamentoses, restablertes es importantissim fer una recuperació progressiva de la mobilitat, força i propiocepció del peu. Fins i tot tractament de les dues extremitats inferiors, ja que el patró de la marxa ha variat en un període de temps llarg.