EL PAPER DEL PARE EN LA DILATACIÓ

En el curs de preparació al naixement que impartim al centre els pares juguen un paper molt important.

En el nostre curs expliquem una sèrie d’exercicis  a realitzar durant la dilatació, amb la finalitat de facilitar la baixada del nadó pel complicat camí de la pelvis.

Durant aquest procés la mare pateix les inevitables i necessàries contraccions de part, i ella necessita concentrar-se en tolerar el dolor.

En aquest moment el pare, que no te contraccions, es qui controla els exercicis que s’han de fer en cada moment, ha de tranquil·litzar a la mare, ha d’estar en contacte constant amb les llevadores, i sobretot ha de gaudir juntament amb la mare del moment mes meravellós de la seva vida.

La seva feina no acaba aquí, un cop ha nascut, el pare no es separa en cap moment del nen, la mare estarà esgotada i no la deixaran aixecar-se, per tant, el pare en aquests moments es vital, ell ha d’estar pendent de tot i controlar tot el que passa. Durant les primeres hores, és molt important que el pare es cuidi del nadó, canviar els primers bolquers, passar el petit a la mare perquè se’l posi al pit i controlar les visites que no molestin a la mare, ni al nadó.

En definitiva el millor és viure aquest moment en primera línea i gaudir-lo al màxim tots tres conjuntament.

SÍNDROME DEL DOLOR MIOFASCIAL

El síndrome del dolor miofascial és un quadre clínic amb afectació neuromuscular, que produeix un trastorn dolorós regional, afectant a músculs i fàscies.

En esportistes una de les patologies més freqüents es el Síndrome de Dolor Miofascial (SDM), que és una de les causes més freqüents de dolor i a la vegada menys conegudes.

Es podria definir com un dolor que s'origina al múscul i que comprèn una sèrie de condicions que donen dolor referit a una altre part del cos sense una causa clínica específica i afecten a la funcionalitat d'aquest múscul.

La principal característica del SDM el es punt gatell, una banda muscular tensa que conté un punt hiperirritable, que és l'estructura responsable de la aparició del dolor referit i inespecífic.

Aquest síndrome es important ja que el punt gatell es localitza a la musculatura esquelètica, que representa el 40% del pes corporal i es sotmesa al seu us en les activitats de la vida diària i més encara en activitats esportives, sent així una de les principals fonts de dolor. Alguns estudis diuen que el 30% de la població ho pateix, però passa desapercebut o esta diagnosticat erròniament, dient-li tendinitis, ciatàlgia, ...

Per tractar el SDM disposem de varies tècniques de teràpia manual i de la punció seca, que consisteix en punxar el punt gatell amb una agulla de acupuntura per tal de inhibir-lo.
Altre de les tècniques que utilitzem en el nostre centre, es el embenat neuromuscular o kinesiotaping, consisteix en l'aplicació d'unes benes de diferents colors que sense restringir l'arc de moviment de l'articulació que tractem, ajuda al seu millor funcionament i a millorar el dolor. Segons on l'apliquem podrem normalitzar el to muscular, treure tensió tendinosa o lligamentosa, ajuda al sistema limfàtic, sobretot disminuint l'edema en patologia aguda. Aquest embenats el podem portar 4 o 5 dies, sent així un complement molt eficaç per al nostre tractament. La majoria de los problemes de dolor miofascial se solen solucionar favorablement, utilitzant la tècnica correcta.

TERÀPIA DE RELAXACIÓ

El ritme frenètic en el que ens veiem “obligats” a viure, el poc temps per realitzar totes les obligacions, que ens autoexigim i ens autoexigeixen, i el poc temps que dediquem a cuidar-nos i relaxar-nos, fan que apareguin dolors generalitzats, mals de cap, insomni, malestar general, ansietat, associat molts cops a una època de més estrès, físic i emocional, poden arribar a dominar-nos la vida fins el punt de provocar-nos l’aparició d’aquestes dolences físiques i condicionar la nostra efectivitat a la vida quotidiana.

Les sessions de relaxació que et proposa el Centre de Fisioteràpia Kilabe són justament per fer una pausa, breu però eficaç al tren accelerat de vida que portem tots plegats.

En aquestes tècniques treballarem diferents aspectes, molt importants, per tal de canalitzar el nostre estrès, afrontar millor els problemes quotidians i sobretot aprendre a descansar per la nit.

Explicat d’una manera molt general treballarem :

La RESPIRACIÓ, tot i que som conscients que és molt important una bona respiració rítmica, pausada i eficient per viure, i sí, tots respirem, ho fem, la gran majoria d’una manera no gaire correcte i això es tradueix en molts dolors d’esquena, problemes respiratoris i digestius.

La POSTURA en la que tots sabem que les nostres postures no son correctes, ni a la feina, ni en la nostra vida diària. Ens manca  una bona consciència de cos, hem de sentir les diferents tensions que tenim repartides en cap, cos i extremitats per relaxar-les i així viure, moure’ns i descansar millor.

La CAPACITAT DE RELAXAR-NOS, no és gens fàcil però alhora molt necessari per tal d’evitar l’acumulació de tensió mental i física a la que estem diàriament exposats.

 

Seràn sessions d'una hora, hora i mitja, en grups de quatre o cinc persones.

 

INTERESSATS TRUQUEU AL 937339079

RESTRENYIMENT

El restrenyiment fa referència a deposicions poc freqüents o dures, o la dificultat per a expulsar-les. No es tracta d'una malaltia, sinó d'un símptoma habitualment associat a alguna disfunció.

Pot implicar dolor durant el pas d’una deposició, incapacitat per evacuar després de fer força o empenyer durant més de 10 minuts o l’absència de deposicions després de més de 3 dies. Els nadons que encara s’alimenten exclusivament de la llet materna poden passar 7 dies sense tenir una deposició.

La freqüència normal varia d’una persona a una altra. Una mitjana normal és de tres vegades al dia a tres vegades a la setmana. També es pot considerar restrenyiment quan una persona passa d’una freqüència major a una altra menor.

El restrenyiment és molt freqüent durant l’embaràs, en persones d’edat avançada, quan es produeixen canvis en els costums (viatges, aliments, horaris, etc.) i en situacions de cansament, nerviosisme o poca activitat física. Pot haver-hi diverses causes:

• No beure prou líquids.

• La inactivitat física. Allitament prolongat.

• No menjar prou fibra.

• El consum de certs medicaments.

• No anar al bany quan sent desitjos.

• L'ús de laxants de manera prolongada.

Alguns consells pràctics:

• Beure abundants líquids, almenys 1,5 litres (8 gots) al dia. Els líquids poden incloure aigua, sucs, sopa, te i altres begudes.

• Menjar tots els dies verdures (preferentment crues), fruita amb pell (si és possible), hortalisses i pa integral. Aquesta alimentació és rica en fibra i ajuda a retenir aigua, amb el que els excrements són més fluïdes.

• Menjar poc a poc i mastegar molt bé els aliments. Procurar menjar a hores regulars.

• Educar l’intestí: no reprimir mai la necessitat d’evacuació, s’ha d’anar al servei quan et venen les ganes. Habituar-se a anar al servei a la mateixa hora,

procurant anar amb temps suficient i sense presses. Algunes persones es beneficien d’anar després d'un àpat.

• Evitar els esforços excessius en l'evacuació. L'intestí ja s'encarrega, per si mateix, d'aquest treball.

• Fer exercici físic diàriament.

• Evitar els laxants irritants. La utilització repetida de laxants irritants pot conduir a alteracions intestinals i poden crear hàbit.

·   Corregir la postura, amb un tamboret petit(com l’alçador dels nens) hi posem els peus a sobre, ajuntem els genolls i rectifiquem la columna, i en comptes d’apretar traiem l’aire, així no farem força contra el sòl pèlvic.

LA INCONTINENCIA FECAL

La incontinència fecal és la pèrdua parcial o total de la capacitat per controlar voluntàriament l’expulsió de gasos i materials fecals.

La fuga de femtes o de gasos, o tots dos, en moments i llocs no apropiats representa un problema seriós que invalida física i socialment a la persona que pateix aquest trastorn, alterant la seva qualitat de vida.

Les persones que pateixen aquest problema solen amagar-ho i això els aïlla i els deprimeix.

Molta gent no coneix que existeixen tractaments eficaços per solucionar el problema, i com no és un tema que es pugui parlar obertament, és molt difícil poder derivar o aconsellar a algú que faci fisioteràpia del sòl pèlvic per solucionar-ho.

L’esfínter anal és un múscul que es contrau per evitar que surti la femta, la seva contracció es realitza a nivell neuronal, nosaltres no hem de realitzar cap esforç per mantenir-la. El recte, es un receptacle on es retenen les deposicions durant un temps, quan aquest està ple,anomenat capacitat de recollida fecal, envia un estímul neuronal que dóna una sensació rectal i és el moment d’evacuar.

Quan falla algun dels mecanismes d’aquest circuit produeix una incontinència fecal.

La força del múscul del esfínter anal és molt important per una bona continència, i aquesta es treballa reforçant els músculs del terra pèlvic.

La causa més freqüent de la incontinència fecal es d’origen obstètric, però l’origen pot ser per molts altres factors.

L’objectiu del tractament és aconseguir recuperar la continència fecal, per això es poden modificar els hàbits alimentaris, com evitar la cafeïna, evitar aliments que provoquen descomposició, menjar fibra si les deposicions són líquides, evitar realitzar exercici després dels àpats, tenir cura de la regió perianal, per evitar ferides, no empènyer mai al anar al lavabo, ni fer llargues estades asseguts al vàter.

Els exercicis del sol pèlvic potencien la musculatura anal i milloren la sensibilitat rectal.

La majoria dels casos d’incontinència fecal tenen tractament eficaç i permeten a la persona reprendre els seus hàbits i torna a gaudir d’una bona qualitat de vida.