Per a l'organització mundial de la salut (OMS), la satisfacció sexual és una de les condicions indispensables de l'estat de plena salut. La falta de plaer pot desencadenar múltiples problemes com: tensió, mal humor, depressió, insomni i altres.
La disfunció sexual és l'alteració d'una de les fases del cicle de la resposta sexual que comprèn: el desig, excitació i orgasme.
A les dones, les disfuncions més comuns són la inhibició del desig, l'anorgasmia (no hi ha orgasme), disparèumia (dolor a l'acte sexual) i vaginisme (contracció involuntària de la vagina que dificulta o evita la penetració).
Es calcula que entre un 19% i un 50% de les dones presenten alguna disfunció sexual i que moltes pensen que és normal. Es conformen amb aqueta situació i no busquen informació ni tractament per millorar.
És molt impotant que el sòl pèlvic estigui sa per tal que les relacions sexuals siguin agradables i proporcionin plaer. El sòl pèlvic envolta totes les estructures (músculs, nervis, lligaments, vasos, etc...) des del pubis fins al coxis. Alguns estudis demostren que factors relacionats amb l'alteració de la musculatura perineal ajuden a l'evolució de la disfunció sexual.
D'aquí la importancia de la fisioteràpia, ja que ajuda a millorar aquestes disfuncions amb tractaments dirigits i específics per enfortir aquesta musculatura, ja que la seva debilitat pot provocar falta de sensibilitat i plaer o bé dolor durant la penetració a causa de la rigidesa.
És molt important que el fisioterapeuta compti amb un equip multidisciplinar, en el qual metges i psicòlegs puguin completar el diagnòstic del pacient per descartar qualsevol problema orgànic o desordre psicològic.
Els objectius del tractament fisioterapèutic en disfuncions sexuals consisteixen en ensenyar al pacient a autoreconèixer tota la zona del sól pèlvic; enfortir la musculatura del periné amb exercicis actius en diferents condicions d'esforç i si es necessari amb aparells d'electroestimulació o beofeedback; descontracturar la zona (si és necessari) amb massatge perineal: reeducar els hàbits de la respiració i posturals; conscienciar de la importància de la gimnàstica hipopressiva amb exercicis que mantinguin el bon funcionament del sòl pélvic i orientar contraccions en les relacions sexuals.
Mentre dura el tractament és molt important l'estat d'ànim de la pacient i la seva col.laboració, ja que quan acabi el tractament dependrà d'ella i de la seva continuïtat per mantenir el sól pèlvic en equilibri i harmonia.
