TENDINITIS DEL SUPRAESPINOS, EL DOLOR D’ESPATLLA MÉS FREQÜENT
L’espatlla esta formada per diverses articulacions, clavícula amb
acromi, escàpula amb húmer, húmer amb acromi , clavícula amb acromi i amb
costelles, escàpula amb costelles.
A més hi ha un gran nombre de músculs
implicats, per realitzar la gran quantitat de moviments que podem fer amb el
braç.
És molt freqüent tenir dolor a l’espatlla
i la gran majoria de casos, els músculs implicats són el supraespinós i el
pectoral, per dues raons diferents però un empitjora l’altre.
El pectoral és un múscul molt potent que
te la capacitat d’anterioritzar l’espatlla i normalment, degut a les males
postures, fan caure cap a endavant l’espatlla, tancant l’espai anterior d’aquesta.
El
supraespinós,que a part de tenir un recorregut especial i complicat, ja que
surt de l’esquena, de la part superior de l’escàpula i passa a la part superior
del braç, passant entremig de l’acromi i l’húmer, es el múscul, entre d’altres, que s’encarrega
de pujar el braç.
Entre l’acromi i l’húmer hi ha
la bursa subacromial que fa de coixinet pel tendó. Aquesta es pot inflar i
donar un pinçament del tendó.
També es pot pinçar per una
elevació de l’espatlla, reduint l’espai de pas del tendó, causada per un
augment de la tensió dels músculs cervicals.
L’anteriorització de l’espatlla
per un mal funcionament del pectoral també dóna una disminució d’aquest espai
subacromial.
Pot donar dificultat de
moviment, dolor a l’elevació del braç i un dolor referit, al terç superior del
braç, per l’irritació de la terminació nerviosa que passa per el supraespinós.
Com podem
solucionar aquest problema?
Inicialment hem
de re col·locar l’espatlla, posterioritzar l’húmer, activar els músculs que
estabilitzen l’espatlla i reeducar el braç, que tots els músculs realitzin el
moviment que han de fer, ja que quan el supraespinós deixa de funcionar, tots
els altres s’activen per aixecar el braç però ho fan de manera anòmala.
Només amb
antiinflamatoris no n’hi ha prou, si no millorem tot el que abans hem comentat,
el més segur es que la lesió es cronifiqui.
